Notícies

ÈPOCA DAURADA

Des de la seva formació al 2005, l’Assessoria Vallparadís ha volgut fer-se lloc entre els grans del Korfbal català. Per aquells anys, els equips que dominaven les competicions eren Vacarisses i Vilanova. Un nou col·lectiu de joves promeses del Nicolau Copèrnic entraven amb força a la lliga. Al seu segon any van guanyar el seu primer títol, la Copa Catalana (2007). Ja a la temporada 2007-08 a Catalunya es celebrà la Europa Shield amb la participació de Vilanova i de l’Assessoria Vallparadís. 3 anys de formació com a club i ja començaven a caminar a Europa. Primera participació i segons. Mentrestant el club començava a fer-se gran i necessitava nous jugadors i jugadores.

 

El Korfbal a Catalunya no dóna diners, es a dir, els fitxatges no es produeixen. El jugadors van a les seleccions i allà contacten amb altres jugadors d’altres clubs i és aquí on neix un vincle d’afinitat personal, entre jugadors de diferents clubs, que origina qui hi hagi un traspàs de jugadors entre clubs. Afortunadament i amb el temps el Vallparadís ha sortit guanyant. Ha incorporat un sèrie de jugadors i jugadores clau per aquest cicle històric.

 

L’èxit de l’Assessoria Vallparadis ha sigut la competitivitat. És el seu DNA. Si caus t’aixeques, si tornes a ensopegar posa’t en peus  i analitza que ha passat. Han aprés molt més del seus propis errors que dels èxits assolits. Però sobretot la constància i determinació en el que volen fer com a conjunt els ha portat on són ara. Cada jugador i jugadora té el seu ego i saber dominar-lo només s’aprèn amb els anys.

 

Han tingut els seus moments de crisi, personal i col·lectiva. Però una cosa tenien molt clara tots, que junts i donant el millor d’ells per l’equip arribarien molt lluny. Quant de lluny arribarien? No ho sabien ni ells.

 

Mentrestant al 2008-09 l’Assessoria queda sots campiona de la Copa Catalana i campiona de l’Europa Shield. Primer equip català en guanyar un torneig Europeu i la temporada següent disputarà la seva primera final de lliga 2009-10. Temporada 2010-11 es proclama campió de lliga i sots campió de copa, a Polónia es proclama campió de la Europa Shield. Temporada perfecte. Tot va bé, no hi ha qui els aturi. Això pensaven ells.

 

Una cosa és arribar i d’altre mantenir-se. Això sí que és difícil. Començava a dominar la lliga regular però a l’hora dels play-off la resta d’equips sabien com neutralitzar-los. A la 2011-12 van caure a la lliga a la final de la Vall d’Hebron davant el Vilanova i a la 2012-13 van caure a casa a les semifinals davant de KCB fent una lliga regular espectacular. Ni tant sols la tercera Europa Shield aconseguida a Txèquia calmava la decepció. Estaven tocats tots. L’equip de segona divisió va guanyar la lliga i venien empenyent amb força nous jugadors i jugadores.

 

A la temporada 2013-14 es van donar compte que haurien de fer un salt més en el apartat físic i personal si volien tornar a dominar. Sabien que podien fer-ho. L’Europa Shield a Catalunya era una prova de foc. Van caure a la final davant de Vilanova però estaven en el camí per aconseguir el seu objectiu. Al Febrer arriba la copa i la guanya amb força. 7 anys després guanya la seva segona copa catalana i al Juny la seva segona lliga.

 

El grup comença a fer-se gran, madur i ambiciós i al 2015, 16 i 17 guanyen lliga i copa . 5 Lligues, 5 Copes i 3 Europa Shield en dotze anys d’història. Lluitant en competició local amb equips tan forts com ells. Si et relaxes una mica, Montcada, Castellbisbal, Vilanova i KCB et guanyen tranquil·lament. Lluitant a Europa davant d’equips molt potents i en 4 participacions de l’Europa Cup no han baixat del cinquè lloc. Al inici de la temporada 2016-17 molts integrants de l’equip havien quedat tercers al campionat d’Europa de seleccions, una data històrica que volien arrodonir amb un tercer lloc a la Europa Cup a Sassenheim (Holanda) com a punt final a la seva carrera esportiva. Van caure a l’últim minut davant els Trojans. La celebració de la Europa Cup 2018 a Catalunya és el seu estímul per dilatar una mica més les seves trajectòries esportives i tancar una època ni tan sols somiada.

 

Per finalitzar, vull agrair a tots aquells jugadors i jugadores que han passat pel club i han aportat el seu gra de sorra en els èxits esportius i humans. Em recordo del més recents perquè són els que conec i van estar pràcticament des d’un inici i l’any passat es van retirar aportant unes aptituds personals claus pel bon ambient al llarg d’aquests anys. Aquesta temporada ens deixa una jugadora que ha donat més del que ha rebut a Vallpa. Agafant un equip de nens i portar-los a guanyar una lliga Junior i deixar-los a segona divisió i involucrada en el club de cap a peus. Persones com ella es trobaran a faltar. L’any que ve crec (“me la jugo”) ens deixaran dos pilars bàsics del grup i claus d’aquesta temporada. Dos nois que durant aquest dotze anys han gaudit molt i la vida també els hi ha donat cops molt durs a nivell personal. Una medalla de bronze a la Europa Cup a Catalunya seria el seu millor tancament, però necessiten del relleu generacional de Vallpa Atlètic i un pas al front en les seves aspiracions. S’han de fusionar. L’oportunitat per ells com a relleu, i de guanyar un bronze europeu es d’or. De ells dependrà si l’època daurada s’acaba avui o comença una altre amb els seus noms.

 

Salut i Korfbal

 

Leave a Reply