L’èxit de la maduresa
Mentre escric aquesta entrada, el meu cap només pensa en aquells jugadors que no brillen, però que sense la seva presència a pista, a la banqueta o fins i tot a la grada això no seria possible. Tothom suma.
S’ha acabat la gala de la FCK i amb aquest esdeveniment ha finalitzat oficialment la temporada 2014-15. Per L’Assessoria Vallpardís ha sigut una temporada increïble. Des de que es va formar al 2005 fins ara, el club ha assolit objectius gairebé impossibles. Però amb una generació excepcional de jugadors tot ha estat possible. Tres Europa Shield, una lliga i una copa catalana eren els premis obtinguts fins fa poc. Això estava molt bé, però insuficient per a un grup que sortia com a favorit a nivell nacional, però moria a les finals o abans. El punt crític va ser els Play-off de la temporada 2012-13. Líders de la lliga regular, però a l’hora de la veritat, van caure a les semifinals davant del KCB en el tercer partit. Jugadors molt bons, però un equip no molt cohesionat. La part més important, el cap, era la part dèbil com a grup. Fins que no acceptes les teves limitacions, el grup no pot recolzar-te en superar les.
La darrera temporada, 2013-14, van començar a canviar les coses, les idees i la mentalitat. Fruit d’això, van ser campions de Lliga i Copa. Aquesta temporada (2014-15) ha estat la confirmació. Un paper a l’Europa Cup brillant amb tots els inconvenients i baixes que tenien (cinquè lloc). Una Copa catalana molt dura, amb un KCB espectacular, però que gràcies a la tranquil·litat i confiança dels jugadors de l’Assessoria Vallparadís van poder revalidar el títol. La final de lliga va ser davant de Castellbisbal. Un equip que s’ha reforçat i ha donat un salt de qualitat considerable. Els pupils de Miguel Ángel Tobaruela van donar-ho tot i mai van perdre la confiança en el grup en el moments complicats. Quan ets tirador i les teves opcions són molt poques, si et dediques a repartir joc, donar assistències, agafar rebots, provocar free-pass o penalts, això significarà que el teu equip guanyarà en potencial. Per això, es va guanyar la final. Les victóries son més grans quan més gran ha estat el teu rival.
Aquest any ha estat la temporada de la maduresa per a un conjunt que les han vist de tots colors en els darrers anys. Una de les claus, entre d’altres, ha sigut estar junts com a equip en els moments durs. Amb els anys han format una “família” amb els seus alts i baixos, resolent els temes amb unió i això, juntament amb la seva qualitat els ha portat fins a l’èxit. Com a guinda d’aquest pastís han rebut els premis de millors jugadors i entrenador.
Per l’equip de segona ha sigut una temporada extraordinària. Copa catalana i lliga és un premi per a un equip que aquesta categoria els hi queda curta. Juguen molt bé, però els hi falta encara maduresa per arribar al nivell dels seus “germans”. Pels equips de tercera, el Vallparadís C ha fet una molt bona segona temporada per l’edat que tenen. S’han quedat a les portes d’una gran final. Temps al temps. Terrassa Korfbal continua passant s’ho bé. El cap dóna més que el físic, però les seves prioritats i necessitats estan més fora de la pista que dins. Tot i això els equips que els hi ha guanyat, han hagut de donar el màxim.
I què hem de dir de la cantera? Il·lusió. Aquesta és la paraula correcta. Hi ha matèria prima per formar bons jugadors i jugadores. Mestres excel·lents hi ha dintre del club. Han guanyat l’últim torneig de categoria aleví i tercers en categoria infantil. Fins i tot la federació catalana ha reconegut a Guillem Ceballos i Laura Tobaruela com a millor jugador i jugadora en categoria aleví.
Deu anys d’èxits esportius i volem agrair a totes les persones, jugadors i entrenadors que hi són i han passat pel nostre club, perquè entre tots han posat la seva pedra, de manera directa o indirecta, per construir aquesta casa. Els nostres èxits són també seus.
1,2,3 Vallpa!
