Reflexions de l’Europa Cup 2016

Feina feta, però no amb el premi desitjat. Potser era massa recompensa un tercer o quart lloc, malgrat l’oportunitat que es presentava. Així com l’any passat es respirava optimisme, ambició i il·lusió per aconseguir una cinquena plaça o un lloc en les semifinals, aquest any era tot el contrari. Després del campionat del món, els jugadors de l’Assessoria Vallparadís no han tingut gaire descans ni temps de preparació per aquesta Europa Cup. Absències temporals o definitives per tota la temporada a l’equip, han marcat aquest inici fluix de l’actual campió de lliga i copa.

No es respiraven bones vibracions de cara a la Europa Cup de Budapest, l’equip no ha tingut gaire temps per estar al complert i rodar. Massa aviat havia vingut la competició europea. A l’arribada a Budapest un dels pilars del Vallparadís (Xavier Blázquez) es va ressentir d’unes molèsties a l’esquena i no podria jugar en tot el campionat. Amb aquest panorama el nivell d’energia anímic estava baix.

Primer partit del campionat contra l’equip hongarès del 1908 SZAC KSE. Equip que substituïa al campió de Rússia per problemes econòmics. El partit no era classificatori perquè estava fora de competició però si que es va veure que l’Assessoria Vallparadís no estava bé. Va guanyar 19 a 17 al sots campió hongarès mostrant una imatge amb dues cares i l’endemà següent es jugava el seu somni davant el Brno.

Davant l’equip Txec es va veure una Assessoria Vallparadís sense ànima a la primera part. Als 15 minuts del partit va començar una ratxa de cistelles per part del Brno que l’equip egarenc no va poder aturar i es va enfonsar anímicament. Mol decebuts al vestuari pel marcador, 14-5, i veien que se’ls hi escapava una oportunitat d’or. A la represa el Vallparadís va ser un voler i no poder. Al minut 40 va escurçar les diferències fins un 19-14 però aquí es va quedar sense benzina. Una benzina anímica més que física. Final del partit i quedava una lluita pel cinquè lloc duríssima.

El Pegasus alemany és un equip molt jove i amb una gran projecció de jugadors. A priori era un rival més dur que el Brno i així va ser. Després de la davallada del dia anterior tocava rescabalar-se. Una conclusió que es va treure del partit dels Txecs, era que es podia guanyar i també que no ens ho creien. A vegades t’han d’arrossegar pel fang una vegada per despertar te. Contra els alemanys es va veure una altre actitud i un altre pensament. Tots el jugadors creien en la victòria i així va ser.

Amb el sisè lloc assegurat i ara faré un aclariment, l’equip que guany la lliga nacional de korfbal no haurà de jugar la ronda prèvia per la pròxima Europa Cup. Això son noves normes. Els sis primers països classificats no hauran de disputar la fase prèvia.

Ara si, últim partit i l’equip anglès Trojans és un altre cop el rival de l’Assessoria Vallparadís per lluitar per la cinquena posició, com l’any passat. Un Trojans que ha fet un campionat excel·lent i que va estar a punt de vèncer a l’equip portuguès del NC Benfica. Però els egarencs amb el xip mental totalment canviat respecte l’inici del campionat van tornar a derrotar al seu rival i van repetir posició respecte a la darrera edició.

D’aquest campionat es poden treure moltes conclusions, totes positives menys una negativa. La dolenta es que vàrem perdre l’oportunitat de ser a les semifinals i disputar un partit històric pel tercer lloc.

Les positives són moltes. Malgrat la lesió d’última hora de Xavi Blázquez, Álex Llovera el va substituir molt dignament i demostrant que és un jugador de futur i només d’ell dependrà on arribarà. La part mental, l’estat anímic és altre conclusió que podem treure d’aquest campionat, sempre està una mica per sobre de l’estat físic i per tant pots assolir fites. “Querer es poder” i quan l’Assessoria Vallparadís va creure en si mateixa va conquerir places. Els grana i blanc tornen a casa amb un botí força digne per la competitivitat que hi ha a Europa i amb una maquinaria que comença a rodar i sens dubte, encara donarà èxits aquesta temporada.

Per finalitzar, Alexis Escardibul. Com t’hem trobat a faltar i quin campionat has fet. Molts pensaven que series el jugador mes fluix i fora de forma de l’equip i … collons! Quina lliçó de fortalesa anímica i korfbal. Molts rivals han tingut malsons amb tu i ens ho han confirmat. Enhorabona.

Nois i noies, com deia la noia de Poltergeist “Ja hi son aquiiiii”